Tag Archives: assemblea

Assemblea d’estudiants de secundària

Eleccions 20N. Octaveta Assemblea Cornellà.

Descarrega l’octaveta i fes difusió
DESCARREGA L’OCTAVETA I FES DIFUSIÓ

El monòleg de “Rubaljoy” no es Democràcia. El debat està al carrer.

El #7N es va viure un altre circ mediàtic del debat bipartidista i antidemocràtic on s’exclou a la majoria de la població:

Resultats generals 2008:
13.506.672 / 38’5%  (Abstenció+Altres partits+Vot Blanc+Vot Nul)
11.288.698 /  32,2% (PSOE)
10.277.809 / 29,3%  (PP)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
L’Assemblea de Cornellà va passar a l’acció durant el “monòleg bipartidista” amb una cassolada que va convertir-se en una manifestació de protesta davant aquesta farsa i per exigir una veritable democràcia participativa que defensi els  interessos de la ciutadania i no els dels poders econòmics i financers.


Assemblea de Cornellà. Temàtica: El deute

Descarrega el cartell per imprimir

Acta de l’Assemblea de Cornellà del 24 de Juliol

Ja podeu trobar penjada l’acta de l’assemblea del diumenge, 24 de Juliol de 2011, a l’apartat ACTES del blog de l’Assemblea de Cornellà.

Com a conclusions d’aquesta última assemblea, hem de destacar que l’assemblea es pren un descans vacacional per reflexionar sobre noves propostes i formes d’organització. Això vol dir que la propera Assemblea de Cornellà es celebrarà el diumenge, 18 de Setembre, al mateix lloc i mateixa hora de sempre (a les 20h a la Plaça Catalunya). Anunciem que la nostra intenció és que es tracti d’un gran retorn amb un acte a l’alçada dels esdeveniments.

Per als que no marxeu de vacances, us informem que el proper dia 3 d’Agost tindrà lloc una reunió oberta de la comissió de continguts en la que es parlarà del document que ha de descriure l’organització i les dinàmiques de funcionament de l’assemblea.

Per a més informació, podeu consultar l’acta de la última assemblea. També podeu continuar accedint al blog, on us anirem informant sobre totes les novetats que vagin sorgint.

Saps què és el pla Ribera-Salines?

QUÈ ÉS RIBERA-SALINES?
Ribera-Salines és l’últim sector sense urbanitzar de Cornellà de Llobregat. Un territori de 539.814 m2, situat en zona inundable, limitat per l’Avinguda Baix Llobregat i el Cinturó Litoral, entre l’actual camp municipal d’esports -on comença el sector Ribera-Serrallo- i la vertical de Can Suris, un sector partit per la carretera de Sant Boi més enllà de la rotonda d’entrada a l’actual nucli urbà.
Un territori que equival al 7’8% del total de Cornellà, un sector d’extensió semblant a la del Barri Centre.
Es traca d’un sector heterogeni, travessat pels col·lectors de la Fontsanta I i IV, per dos gasoductes, pel canal de la Infanta, pel pas del tub de conducció de la dessalinitzadora del Prat, per les conduccions i els pous de la SGAB i per la línia dels ferrocarrils catalans.

EL PLA GENERAL METROPOLITÀ (PGM)
El Pla General Metropolità de l’any 1976, amb una visió ampla i de conjunt, es reservava per a una zona verda de 58.900 m2 i la resta, del 14%, per a vials i carrers.

LA INICIATIVA URBANITZADORA DE L’AJUNTAMENT
L’Ajuntament de Cornellà, malgrat l’enfoc global del PGM, va començar a preparar un pla parcial per a la zona amb unes bases totalment diferents: fer una gran zona residencial que incentivés la inversió immobiliària.
En aquest procés, l’any 2007 la Generalitat va aprovar el Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística amb l’objectiu de promoure la construcció d’habitatge de protecció oficial en zones denominades “Àrees Residencials Estratègiques” (ARE). Fou així com l’Ajuntament abandonà la fórmula del pla parcial i posà a disposició de la Generalitat la reordenació del sector sota la figura d’una ARE.
La gestió de la urbanització es faria des d’un Consorci, participat en un 50% per la Generalitat i en un altre 50% per l’Ajuntament de Cornellà. D’aquesta forma es va dificultar el seguiment des de Cornellà del procés d’urbanització del sector, que passà de l’àmbit municipal a l’àmbit de la Generalitat, limitant i restringint el procés d’informació i de participació de la ciutadania de Cornellà.

L’ARE RIBERA-SALINES
En aquest procés, finalment, l’any 2008, la Generalitat va aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) del sector Ribera-Salines amb el nou objectiu de desenvolupar-hi un àmbit de sòl residencial i terciari. Segons el mateix PDU, el motiu del canvi d’orientació és “satisfer l’augment de la demanda de sòl per a habitatges a un preu assequible” i l’objectiu és clar: fer un gran parc d’habitatges.
Per desenvolupar el PDU caldrà replanar el sector per superar l’actual bassa existent, mancada de sistemes de desguàs adequats i acceptar les limitacions derivades de les infraestructures existents actualment, inclòs l’ eix ferroviari del carrilet del qual es preveu el seu soterrament a fi d’evitar la inundació del túnel actual.
El PDU disposa que:
El 12’65% del sòl sigui d’ús privat, on s’hi construeixin 2.497 pisos. Aquesta privatització sembla voler-se “compensar” amb la previsió que el 80% dels pisos siguin de protecció oficial i la resta del 20% siguin habitatges lliures. La zona residencial vindria a ser el 74% del sòl privat i el 26% restant es destina a serveis i activitats econòmiques.
Aquest sector immobiliari s’ordena amb un sistema viari que ocupa el 23% de la zona i que té dos grans eixos:

-Una ronda urbana de caràcter supralocal, que sortirà d’una rotonda de 100 m. de diàmetre situada a uns 50 metres de l’actual que hi ha tocant les aigües i que, descrivint una corba, buscaria la paral·lela del cinturó de ronda. Aquest vial marcaria el límit de la nova zona residencial i de serveis, de manera que més enllà del vial i fins a la ronda litoral seria una zona verda de 34.457 m2, tot i que per la seva configuració paral·lela al cinturó de ronda esdevindria una zona de protecció.
-L’altra via principal vindria definida per la prolongació de l’actual Av. dels Ferrocarrils Catalans, que penetraria en el nou barri fins a trobar la ronda urbana, on està prevista la construcció d’una nova estació de ferrocarril i una plaça amb aparcament subterrani.
Una zona d’equipaments metropolitans del 29’13% del sòl, situada entre la carretera de St. Boi i el terme de Sant Joan Despí. La zona d’equipaments locals serà d’un 11’26% del sector i es concreta en: un CEIP de dues línies, un IES, una escola bressol, un equipament assistencial -geriàtric?- i altres dos equipaments sense concretar la destinació, tot i que es preveu que no hi hagi cap CAP, sinó que s’amplïi l’actual que hi ha a l’Av. del Baix Llobregat.
Els espais lliures -al marge de la zona verda tocant a la ronda litoral- serien els derivats del cobriment dels ferrocarrils catalans i d’un aparcament a tocar de la nova estació, una plaça a la zona de “Tintes Especiales”, tres rotondes a la ronda urbana, espai per a la prolongació del tramvia fins a l’Almeda i altres espais al costat de les infraestructures viàries.

UNA PROPOSTA ENCARA NO DEFINITIVA
Malgrat que el PDU està aprovat, hi han diferents factors que poden modificar substancialment la proposta, molt especialment el nou context econòmic de crisi financera i econòmica, quan bona part dels pisos protegits (40%) poden ser d’un preu equiparable als de promoció lliure i la pressió dels inversors s’adreci a exigir la construcció encara de més pisos que “justifiqui” la inversió que s’hagi de fer. No és estrany que ara ja es parli de construir-hi 2.800 habitatges nous, augmentant en més de 300 pisos els pressupostos del PDU. Cal destacar també els importants estocs d’habitatges que no es venen i que provoqui un lògic descens de la construcció i de l’oferta de pisos nous. Malgrat això, el mateix Ajuntament té pressupostada la promoció/construcció a Cornellà en els propers anys de 1.000 pisos més, al marge dels que es puguin construir a Ribera-Salines.
En l’actualitat s’està duent a terme el procés de parcel·lació del sector, procés que pot determinar alguns canvis reals significatius de les previsions que fa el PDU.

CONSIDERACIONS
Primera.- Cal una ordenació territorial del sector, especialment per la degradació actual després d’anys d’abandonament. Aquesta ordenació ha de ser en funció de les necessitats de Cornellà, és a dir, una ordenació que:
a) No incrementi la densitat de població, una de les més altes del Baix Llobregat, és a dir, no suposi la construcció de pisos quan ja estan programats més de 1000 en altres zones de Cornellà.
b) Serveixi per equilibrar l’ordenació de Cornellà, una ciutat mancada de parcs urbans -Centre/Riera i Gavarra/St. Ildefons i de zones agrícoles o horts urbans.
c) Permeti reservar una part del sector per a equipaments necessaris per al futur desenvolupament de Cornellà
d) Millori el sistema de transport públic a la zona amb l’allargament del tramvia.
Segona.- Estem en contra de l’actual PDU, tant per la manca d’informació que s’ha donat a la ciutadania de Cornellà com per la manera com s’ha elaborat el Pla, que si es du a terme comportarà:
La supressió de les instal·lacions del camp de les aigües i de les instal·lacions que actualment gestiona en benefici dels veïns de Cornellà l’Associació de Veïns del Casc Antic.
La supressió de les activitats agrícoles en el sector.
La creació d’un nou barri (entre 8.000 i 9.000 habitants) que comportarà un augment de la densitat de població de 100 a 144 habitants per Ha, quan el total de Cornellà ja és de 124, una de les densitats més altes dels municipis de l’àrea metropolitana.
Un nou barri amb pisos que no estaran a l’abast de la majoria de la població de Cornellà, castigada per l’atur i per la impossibilitat d’accés al crèdit financer.
Un nou barri que naixerà amb dèficit d’equipaments locals (educatius, sanitaris, comercials, esportius… ) per la manca de capacitat d’inversió pública de la Generalitat, fent que el dèficit s’hagi de compensar amb els existents a l’actualitat a Centre i a Riera i agreuja el dèficit existent en altres barris de Cornellà, especialment Gavarra i St. Ildefons.
La reducció del parc urbà que inicialment s’havia previst en el PGM de 58.900 a 34.457 m2 i la seva marginació geogràfica tocant al cinturó de ronda.
La construcció d’una nova estació dels FFCC totalment innecessària ja que és a molt poca distància de l’estació Centre-Riera, cosa que representa una despesa inútil i abocaria aquesta instal·lació al seu tancament per ineficiència del sistema.
Tercera.- Estem en contra del PDU perquè suposa la fragmentació per barris de la planificació urbanística de Cornellà, sense tenir en compte les necessitats de de Cornellà en el seu conjunt, cosa que comporta no tenir en compte els dèficits d’equipaments en altres barris o en el conjunt de Cornellà i comportarà una pèrdua de qualitat de vida a la ciutat. L’execució del Pla Ribera-Salines suposa un canvi substancial de les previsions que contenia el PGM de l’any 1976, una ordenació metropolitana guanyada amb una pressió important dels veïns de Cornellà i de l’àrea metropolitana, en general.
Quarta.- Amb l’execució del pla, el que és més greu, es deixa Cornellà sense cap reserva de sòl per a les necessitats que puguin aparèixer en el futur, marcant un procés irreversible de limitació de la qualitat de vida i de la possibilitat de noves activitats a la ciutat.

Comissió de Continguts

Assemblea de Cornellà

Descarrega el document en pdf

Les festes dels indignats

La festa s’acaba però la lluita continua. Aquesta era la proclama de la pancarta que l’assemblea de Cornellà vàrem despenjar a l’avinguda de Salvador Allende després del castell de focs de diumenge. Amb aquesta acció es va posar punt i final a la Festa Major per part dels indignats, però només en va ser una de les que s’han dut a terme durant les festes del Corpus de Cornellà de Llobregat.

Dijous al vespre, coincidint amb el pregó d’obertura, vàrem organitzar una performance sota el balcó de l’Ajuntament perquè tothom sabés que ni les festes poden pal·liar la indignació. Els indignats vam arribar a la plaça, vàrem asseure davant l’ajuntament, esperant que el jove Adrián Rodríguez acabés la seva lectura del pregó. En el moment que va acabar de parlar i era el torn de l’alcalde, Antonio Balmón, quatre pancartes van aparèixer d’entre el públic assegut. La resta dels indignats, equipats amb les disfresses d’ovella vàrem començar el Show de “El pastor mediàtic i el ramat ciutadà”. Un indignat, caracteritzat de Jordi Muxach, va començar a dirigir el ramat d’ovelletes indignades cap a fora de la plaça mentre el senyor alcalde, amb cara de pomes agres, escurçava dràsticament el seu discurs en veure’s superat per una acció pacífica de protesta contra la que no podia fer-hi res.

La següent acció va arribar el dissabte amb el Cercavila. Al seu pas per la Rambla Anselm Clavé, els castellers de Cornellà, van construir un castell des del qual van despenjar una pancarta en favor dels indignats que van poder llegir tots els allà presents. Els indignats som el poble, i com a entitat cultural, els castellers es van sumar a la nostra causa ajudant-nos amb el seu talent. El Cercavila encara no havia finalitzat quan a la plaça Rosa Sensat començava l’estirada de corda de les festes del Toc de Corn. Entre els equips participants n’hi havia dos que destacaven per la seva connotació: el poble i els banquers. Efectivament, aquesta nova performance va enfrontar banquers i ciutadans en una estirada de corda que, després d’alguns intents de frau per part dels banquers, va acabar en victòria del poble indignat. Òbviament, aquests banquers eren membres de l’assemblea caracteritzats per fer arribar un missatge clar a la població: “Junts podem amb ells”.

Durant aquestes festes també destacava l’actuació d’una banda de gran renom com és Mago de Oz, i nosaltres també érem allà. En començar el concert, un grup d’indignats va desplegar una pancarta en la que es podia llegir “Ponte en pie, alza el puño y ven – Asamblea de Cornellà”. En veure-la, la banda la va fer pujar a l’escenari i van dedicar unes paraules de suport al moviment dels indignats que van arrencar els aplaudiments de tots els fans reunits a la Plaça Catalunya. Sí, la nostra Plaça Catalunya, la que fa unes setmanes es va convertir en el símbol de la nostra revolució local.

La tarda de Diumenge, com cada setmana, es va dur a terme la sessió de l’assemblea de Cornellà, aquest cop, al Parc de Can Mercader. Malgrat el canvi de lloc causat per forces majors (Plaça Catalunya estava ocupada per un concert) l’assistència va ser admirable. Després de l’assemblea, com a tancament, vàrem realitzar l’acció final després del castell de focs. Dues fonts de pirotècnia ubicades una a cada banda de la nostra pancarta, van servir per tancar la tongada d’accions de la festa major.

Després d’uns dies tant intensos i carregats de feina i de festa, només en podem fer una valoració molt positiva d’aquestes accions. Molta gent que no ens coneixia ja sap que hi som i on ens pot trobar. Ara, totes aquestes persones, poden venir a col·laborar amb nosaltres i intentar fer, d’aquest, un món millor, perquè s’ha acabat la festa, però com proclamàvem diumenge al vespre: “La lluita continua”.

Assamblea Cornellà

Os recordamos que la Tercera Asamblea será este próximo domingo en Can Mercader a las 19:00

Os esperamos!!