Saps què és el pla Ribera-Salines?

QUÈ ÉS RIBERA-SALINES?
Ribera-Salines és l’últim sector sense urbanitzar de Cornellà de Llobregat. Un territori de 539.814 m2, situat en zona inundable, limitat per l’Avinguda Baix Llobregat i el Cinturó Litoral, entre l’actual camp municipal d’esports -on comença el sector Ribera-Serrallo- i la vertical de Can Suris, un sector partit per la carretera de Sant Boi més enllà de la rotonda d’entrada a l’actual nucli urbà.
Un territori que equival al 7’8% del total de Cornellà, un sector d’extensió semblant a la del Barri Centre.
Es traca d’un sector heterogeni, travessat pels col·lectors de la Fontsanta I i IV, per dos gasoductes, pel canal de la Infanta, pel pas del tub de conducció de la dessalinitzadora del Prat, per les conduccions i els pous de la SGAB i per la línia dels ferrocarrils catalans.

EL PLA GENERAL METROPOLITÀ (PGM)
El Pla General Metropolità de l’any 1976, amb una visió ampla i de conjunt, es reservava per a una zona verda de 58.900 m2 i la resta, del 14%, per a vials i carrers.

LA INICIATIVA URBANITZADORA DE L’AJUNTAMENT
L’Ajuntament de Cornellà, malgrat l’enfoc global del PGM, va començar a preparar un pla parcial per a la zona amb unes bases totalment diferents: fer una gran zona residencial que incentivés la inversió immobiliària.
En aquest procés, l’any 2007 la Generalitat va aprovar el Decret Llei 1/2007 de mesures urgents en matèria urbanística amb l’objectiu de promoure la construcció d’habitatge de protecció oficial en zones denominades “Àrees Residencials Estratègiques” (ARE). Fou així com l’Ajuntament abandonà la fórmula del pla parcial i posà a disposició de la Generalitat la reordenació del sector sota la figura d’una ARE.
La gestió de la urbanització es faria des d’un Consorci, participat en un 50% per la Generalitat i en un altre 50% per l’Ajuntament de Cornellà. D’aquesta forma es va dificultar el seguiment des de Cornellà del procés d’urbanització del sector, que passà de l’àmbit municipal a l’àmbit de la Generalitat, limitant i restringint el procés d’informació i de participació de la ciutadania de Cornellà.

L’ARE RIBERA-SALINES
En aquest procés, finalment, l’any 2008, la Generalitat va aprovar el Pla Director Urbanístic (PDU) del sector Ribera-Salines amb el nou objectiu de desenvolupar-hi un àmbit de sòl residencial i terciari. Segons el mateix PDU, el motiu del canvi d’orientació és “satisfer l’augment de la demanda de sòl per a habitatges a un preu assequible” i l’objectiu és clar: fer un gran parc d’habitatges.
Per desenvolupar el PDU caldrà replanar el sector per superar l’actual bassa existent, mancada de sistemes de desguàs adequats i acceptar les limitacions derivades de les infraestructures existents actualment, inclòs l’ eix ferroviari del carrilet del qual es preveu el seu soterrament a fi d’evitar la inundació del túnel actual.
El PDU disposa que:
El 12’65% del sòl sigui d’ús privat, on s’hi construeixin 2.497 pisos. Aquesta privatització sembla voler-se “compensar” amb la previsió que el 80% dels pisos siguin de protecció oficial i la resta del 20% siguin habitatges lliures. La zona residencial vindria a ser el 74% del sòl privat i el 26% restant es destina a serveis i activitats econòmiques.
Aquest sector immobiliari s’ordena amb un sistema viari que ocupa el 23% de la zona i que té dos grans eixos:

-Una ronda urbana de caràcter supralocal, que sortirà d’una rotonda de 100 m. de diàmetre situada a uns 50 metres de l’actual que hi ha tocant les aigües i que, descrivint una corba, buscaria la paral·lela del cinturó de ronda. Aquest vial marcaria el límit de la nova zona residencial i de serveis, de manera que més enllà del vial i fins a la ronda litoral seria una zona verda de 34.457 m2, tot i que per la seva configuració paral·lela al cinturó de ronda esdevindria una zona de protecció.
-L’altra via principal vindria definida per la prolongació de l’actual Av. dels Ferrocarrils Catalans, que penetraria en el nou barri fins a trobar la ronda urbana, on està prevista la construcció d’una nova estació de ferrocarril i una plaça amb aparcament subterrani.
Una zona d’equipaments metropolitans del 29’13% del sòl, situada entre la carretera de St. Boi i el terme de Sant Joan Despí. La zona d’equipaments locals serà d’un 11’26% del sector i es concreta en: un CEIP de dues línies, un IES, una escola bressol, un equipament assistencial -geriàtric?- i altres dos equipaments sense concretar la destinació, tot i que es preveu que no hi hagi cap CAP, sinó que s’amplïi l’actual que hi ha a l’Av. del Baix Llobregat.
Els espais lliures -al marge de la zona verda tocant a la ronda litoral- serien els derivats del cobriment dels ferrocarrils catalans i d’un aparcament a tocar de la nova estació, una plaça a la zona de “Tintes Especiales”, tres rotondes a la ronda urbana, espai per a la prolongació del tramvia fins a l’Almeda i altres espais al costat de les infraestructures viàries.

UNA PROPOSTA ENCARA NO DEFINITIVA
Malgrat que el PDU està aprovat, hi han diferents factors que poden modificar substancialment la proposta, molt especialment el nou context econòmic de crisi financera i econòmica, quan bona part dels pisos protegits (40%) poden ser d’un preu equiparable als de promoció lliure i la pressió dels inversors s’adreci a exigir la construcció encara de més pisos que “justifiqui” la inversió que s’hagi de fer. No és estrany que ara ja es parli de construir-hi 2.800 habitatges nous, augmentant en més de 300 pisos els pressupostos del PDU. Cal destacar també els importants estocs d’habitatges que no es venen i que provoqui un lògic descens de la construcció i de l’oferta de pisos nous. Malgrat això, el mateix Ajuntament té pressupostada la promoció/construcció a Cornellà en els propers anys de 1.000 pisos més, al marge dels que es puguin construir a Ribera-Salines.
En l’actualitat s’està duent a terme el procés de parcel·lació del sector, procés que pot determinar alguns canvis reals significatius de les previsions que fa el PDU.

CONSIDERACIONS
Primera.- Cal una ordenació territorial del sector, especialment per la degradació actual després d’anys d’abandonament. Aquesta ordenació ha de ser en funció de les necessitats de Cornellà, és a dir, una ordenació que:
a) No incrementi la densitat de població, una de les més altes del Baix Llobregat, és a dir, no suposi la construcció de pisos quan ja estan programats més de 1000 en altres zones de Cornellà.
b) Serveixi per equilibrar l’ordenació de Cornellà, una ciutat mancada de parcs urbans -Centre/Riera i Gavarra/St. Ildefons i de zones agrícoles o horts urbans.
c) Permeti reservar una part del sector per a equipaments necessaris per al futur desenvolupament de Cornellà
d) Millori el sistema de transport públic a la zona amb l’allargament del tramvia.
Segona.- Estem en contra de l’actual PDU, tant per la manca d’informació que s’ha donat a la ciutadania de Cornellà com per la manera com s’ha elaborat el Pla, que si es du a terme comportarà:
La supressió de les instal·lacions del camp de les aigües i de les instal·lacions que actualment gestiona en benefici dels veïns de Cornellà l’Associació de Veïns del Casc Antic.
La supressió de les activitats agrícoles en el sector.
La creació d’un nou barri (entre 8.000 i 9.000 habitants) que comportarà un augment de la densitat de població de 100 a 144 habitants per Ha, quan el total de Cornellà ja és de 124, una de les densitats més altes dels municipis de l’àrea metropolitana.
Un nou barri amb pisos que no estaran a l’abast de la majoria de la població de Cornellà, castigada per l’atur i per la impossibilitat d’accés al crèdit financer.
Un nou barri que naixerà amb dèficit d’equipaments locals (educatius, sanitaris, comercials, esportius… ) per la manca de capacitat d’inversió pública de la Generalitat, fent que el dèficit s’hagi de compensar amb els existents a l’actualitat a Centre i a Riera i agreuja el dèficit existent en altres barris de Cornellà, especialment Gavarra i St. Ildefons.
La reducció del parc urbà que inicialment s’havia previst en el PGM de 58.900 a 34.457 m2 i la seva marginació geogràfica tocant al cinturó de ronda.
La construcció d’una nova estació dels FFCC totalment innecessària ja que és a molt poca distància de l’estació Centre-Riera, cosa que representa una despesa inútil i abocaria aquesta instal·lació al seu tancament per ineficiència del sistema.
Tercera.- Estem en contra del PDU perquè suposa la fragmentació per barris de la planificació urbanística de Cornellà, sense tenir en compte les necessitats de de Cornellà en el seu conjunt, cosa que comporta no tenir en compte els dèficits d’equipaments en altres barris o en el conjunt de Cornellà i comportarà una pèrdua de qualitat de vida a la ciutat. L’execució del Pla Ribera-Salines suposa un canvi substancial de les previsions que contenia el PGM de l’any 1976, una ordenació metropolitana guanyada amb una pressió important dels veïns de Cornellà i de l’àrea metropolitana, en general.
Quarta.- Amb l’execució del pla, el que és més greu, es deixa Cornellà sense cap reserva de sòl per a les necessitats que puguin aparèixer en el futur, marcant un procés irreversible de limitació de la qualitat de vida i de la possibilitat de noves activitats a la ciutat.

Comissió de Continguts

Assemblea de Cornellà

Descarrega el document en pdf

2 responses to “Saps què és el pla Ribera-Salines?

  1. Molt bona feina informativa!

  2. Hay que ver como se parece esto al discurso de Esquerra Republicana de Catalunya, que como todo el mundo sabe, en Cornellà, está bastante indignada.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s